Dilluns, 23 de febrer tinguérem una xarrada interessantíssima: "MOTIVACIÓ DES DE CASA" a carrec de Constanza Iniesta, psicòloga de FAPA València.
Açí vos deixem un xicotet resúm:
La motivació es definix com un impuls d'actuar cap a una meta i sempre està present, el que diversa és cap a on està dirigida.
En primer lloc s'encamina cap a la satisfacció de necessitats bàsiques (menjar per saciar la fam, abrigarse per no patir fret) i després cap a la satisfacció d'altres més complexes (buscar afecte, autoestíma, ser part d'un grup, ser reconegut socialment,etc).
Si no estàn resoltes les necessitats bàsiques i emocionals, pareix que la motivació per l'aprenentaje queda postergat.
La verdadera motivació que han d'apuntar-se els nostres fills és la motivació INTRÍNSECA, es a dir, que naix de la necessitat de la pròpia persona, perquè l'exterior a un mateix, no fa que jo m'esforçe per aconseguir una meta que no és la meua.Traducció: Si el vostre fill es queda amb el " jo estudie perquè m'ho diuen els meus pares i no perquè jo vull", no hi haurà molts avanços.
Un adolescent que no posseïx l'hàbit de l'estudi ni de les estratègies adequades per a estudiar, pareix " poc motivat" i destinarà poc temps a l'estudi, mentres que buscarà un altre tipus d'activitats per a desenvolupar ( recreatives, socials,etc).
S'ha de tindre present que no és el mateix exigir que despertar la motivació, per generar aquèsta tampoc s'ha de fer tot pel fill.
Els adolescents funcionen moltes vegades amb premis; buscar reforços: algo que desitjen molt...., jugar amb ells com a premi per l'esforç realitzat (inclòs encara que els resultats no siguen excel-lents) i no oblidar de donar-li molt afecte tant en els premis com en la retirada d'ells.
*Aproximar-se i enfortir la comunicació amb els fills.
*Mostrar interés pel fill i el que fà.
*Potenciar la responsabilitat personal.
*Eliminar el reforç negatiu.
*Establir reptes.
*Admitir els sentiments de l'adolescent,etc....
