AMPA CEIP LA PEA (VILAMARXANT): NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

La llei espanyola d'educació de 1990 (LOGSE) incorpora el concepte de necessitats educatives especials (NEE). Es tracta d'un terme que data dels anys 60 però que va ser popularitzat en els 80 per l'Informe Warnock, elaborat per la Secretaria d'Educació del Regne Unit en 1978. La novetat d'aquest concepte radica que pretén posar l'accent en els suports i ajudes que l'alumne necessita més que en un caràcter pretendidament diferenciat de l'Educació Especial.

Un alumne té necessitats educatives especials quan presenta dificultats majors que la resta dels seus companys per accedir als aprenentatges que es determinen en el currículum que li correspon per la seua edat i necessitat, per a compensar aquestes dificultats, adaptacions d'accés i/ o adaptacions curriculars significatives en diverses àrees d'aqueix currículum.
La llei educativa en vigència LLOE 2/2006 del 3 de maig, aborda en el seu títol II al *ACNEAE (alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu), és a dir, a l'alumnat que presenta "necessitats educatives especials, amb dificultats específiques d'aprenentatge, per les seues altes capacitats intel·lectuals, per haver-se incorporat vesprada al sistema educatiu, o per condicions PERSONALS o d'història escolar..." (article 71.2)
L'alumnat amb necessitats educatives especials és "aquell que requerisca, per un període de la seua escolarització o al llarg de tota ella, determinats suports i atencions educatives específiques derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta". (article 73)
Els casos d'Altes Capacitats *Intelecuales (Superdotat) també es consideren COM A persones amb necessitats específiques de suport educatiu, ja que en AQUEST cas, els continguts curriculars solen resultar fàcil o fins i tot avorrits per a aquest alumnat, que té major capacitat. Per açò es proposen com a solucions:

Acceleració: L'alumne és avançat un curs, per a compensar la seua major capacitat. A voltes és necessari més d'una acceleració.

Adaptació curricular, com es deien abans, o P.T.I. (Pla de Treball Individualitzat) com es diu ARA: L'alumne TREBALLA en programes per a complementar els seus estudis normals, es tracta de modificacions que s'efectuen sobre el currículum ordinari, necessàries per a donar resposta a la necessitat d'aprenentatge de cada alumne.

"Integració Educativa" La integració o inclusió educativa és un procés, a través del com, les escoles regulars van cercant i generant els suports que requereix l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge, necessitats educatives especials o amb alguna discapacitat.

La diversitat és una característica intrínseca dels grups humans, ja que cada persona té una manera especial de pensar, de sentir i d'actuar, independentment que, des del punt de vista evolutiu, existisquen uns patrons cognitius, afectius i conductuals amb certes semblances. Aquesta variabilitat, lligada a diferències en les capacitats, necessitats, interessos, ritme de maduració, *CONDICIONESsocioculturales, etc., abasta un ampli espectre de situacions, en els extrems de les quals apareixen els subjectes que més s'allunyen de l'habitual. Enfront d'una visió que associa el concepte de diversitat exclusivament als col·lectius que tenen unes peculiaritats tals que requereixen un diagnostique i una atenció per part de professionals especialitzats, considerem que en els grups educatius existeix una variabilitat natural, a la qual s'ha d'oferir una atenció educativa de qualitat al llarg de tota l'escolaritat.
Cal tenir present, referent a açò, que l'educació és un dret bàsic, de caràcter obligatori recollit en la Constitució i que, per tant, tot ciutadà ha de trobar resposta a les seues necessitats formatives, de manera que adquirisca un bagatge cultural que li permeta convertir-se en membre de ple dret d'aquesta societat.
És responsabilitat de les diferents administracions equiparar oportunitats, és a dir, oferir els recursos necessaris perquè tot l'alumnat, independentment de les seues circumstàncies personals, socials, culturals, ètniques o qualsevol altra, aconseguisca el desenvolupament integral de totes les seues potencialitats i forme part d'aquesta societat en contìnua transformació.

Per tant, entenem l'atenció a la diversitat com el conjunt d'accions educatives que en un sentit ampli intenten prevenir i donar resposta a les necessitats, temporals o permanents, de tot l'alumnat del centre i, entre ells, als quals requereixen una actuació específica derivada de factors personals o socials relacionats amb situacions de desavantatge sociocultural, d'altes capacitats, de compensació lingüística, comunicació i del llenguatge o de discapacitat física, psíquica, sensorial o amb trastorns greus de la personalitat, de la conducta o del desenvolupament, de greus trastorns de la comunicació i del llenguatge de desajustament curricular significatiu.
Cal tenir en compte no solament les actuacions programades des del Centre Escolar; sinó, la influència de l'entorn en què es mou l'alumnat. Açò porta també a cercar el suport d'altres sectors pròxims amb els quals treballar de manera coordinada i planificada. En aquesta línia, el context més pròxim i influent és el familiar, amb el qual cal establir línies d'actuació *confluentes, al llarg de tot l'ensenyament obligatori. Avui és molt necessari tenir en compte els diferents models de família que ens podem trobar en un mateix aula i la complexitat de relacions que aquests models comporten.
Aquest enfocament apel·la a l'autèntica professionalitat del docent, a una alta motivació i a una formació continuada en temes relacionats, no amb qualsevol enfocament de l'educació, sinó amb una educació funcional, amb l'educació per a la vida (habilitats socials, consum…)

Aquests enllaços a pàgines i blogs potser us PUGUEN ser d'utilitat: